ADOBAR

Juntament amb el reg, són els dos pilars més importants d´on sostindreu tota la superfície de la gespa i on radicarà el futur i la durada de la mateixa.

   QUAN ADOBAR:
En climatologia mediterrani--continental totes les plantes començaran a despertar de l’època hivernal per les arrels les quals començaran a assimilar tant l’aliment de reserva del terra com el de la pròpia planta, transportant-lo fins a les fulles, això succeeix a Catalunya a mitjans o finals de febrer, segons temperatures.
Durant aquest temps és quan realment hem de començar a observar l´evolució de la gespa. Si les reserves de l´any anterior no varen ser suficients hauríem de fer una incorporació immediata, en cas contrari tindrien temps fins a mitjans d´abril.
També en temperatures estivals extremes, la gespa atura el seu coneixement ( parada estival de totes les plantes). Això ens podria comportar confusions, ja que al no veure créixer la planta tindríem la temptació de regar-la massa o bé fer incorporacions d´adobs.
Durant aquest temps evidentment hauríem de regar més, ja que existeix més transpiració, però mai incorporar adobs.A finals d´estiu tornaríem a realitzar una altra incorporació d´adob per ajudar-la a sortir de l´estrés estiuenc i per crear reserves de cara a l´època hivernal.


   COM ADOBAR:
Existeixen diferents varietats i formulacions d´adobs (sòlids, líquids,  foliars,...) entre tots podríem escriure un llibre a Internet, però aquest no és el tema, lo que si farem és definir-ne una mica segons cada necessitat.
Depenent de la classe d´adob, sigui quina sigui la seva formulació o estat, el que si hem de procurar és al escampar-lo evitar concentracions. Hem d´actuar de manera que quedi repartit homogèniament per tota la superfície intentant evitar zones amb excés i zones amb defecte, per jardins petits la millor pràctica és l’ aplicació manual, i per grans superfícies ja contaríem amb sistemes mecànics( adobadores amb tractor,...)


   QUANT ADOBAR:
La quantitat d´adob a subministrar a la planta, depèn de la formulació i manera d´actuar del mateix adob. Per gespa tant sols parlarem d´adobs d´alliberament lent, aquests són els que tenen el Nitrogen formulat de manera que per l´acció microbiòtica de la terra va desprenent-se a poc a poc de manera gradual segons les necessitats de la planta, evitant així pèrdues per rentat, evaporació i també la contaminació de les aigües residuals i subterrànies ( principal problema de contaminació d´aigües).
Els adobs d´alliberament lent provoquen que l´adob és vagi alliberant a mesura de les necessitats de la planta ( segons dibuix ) a més humitat, més necessitat d´adob i més alliberament del mateix, gràcies a una capa protectora que porta cada granet d´adob, aquest resta hermèticament segellat aconseguint el seu màxim aprofitament i evitant la pèrdua i contaminació per excés.


Hi ha cents tipus de formulació en el mercat, però també s´ha de tenir en compte la relació quantitat-preu, si té microelements, la manera d´actuar del Nitrogen,...etc. Són factors que influeixen molt en la decisió final de l´elecció de l´adobat. La meva experiència hem fa decantar per els adobs d´alliberament lent, amb una duració de sis mesos i a poder ser amb incorporació de microelements.

- Nitrogen d´alliberament lent (-----------)
Amb dues aportacions al any sempre tenim la gespa amb una nutrició regular de nitrogen, una s´ha de fer a finals de febrer i l´altra a principis de setembre.
- Nitrogen d´alliberament ràpid (- - - - - - - ).
El nitrogen és alliberat molt ràpid i la gespa te unes oscil·lacions massa desequilibrades.

Avantatges en l´utilització d´adobs d´alliberament lent:
  • Proporcionar una nutrició adequada durant un temps relativament llarg ( entre 3 i 6 mesos), lo que garantitza una bona nutrició durant tota la temporada i esta adaptat a les necessitats de la gespa.
  • Evita el creixement excessiu de la gespa després mateix de l´incorporació de l´adob, ja que tant sols una part del nitrogen es assimilat immediatament, i l´altra esglaonadament durant tota la duració del seu alliberament lent.

  • Reduirem les pèrdues per excés d´aigua ( pluja, recs, ... , i per evaporació).
  • Evitarem la contaminació d´aigües subterrànies produïdes per la baixada de l´adob a capes subterrànies, o fins a les aigües residuals, per concentració de nitrats.

  • Estalvi de mà d’ obra deguda a la reducció del nombre d´aportacions i també estalvi en el preu del producte final, a part de l´estalvi de tractaments fitosanitaris, ja que tindrem la gespa sana.
  • Reducció del perill d´infeccions fúngiques.

  • Reducció de l´atac de diferents paràsits.
  • Reducció del risc de salinització del terra i bloqueig d´elements nutritius.
  • Equilibri nutricional i fitosanitari de la planta al llarg de tot l’ any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada