REGAR

REGAR

Si tenim en compte que una gespa ben tupida pot arribar a tenir fins a 10.000 plantes per metre quadrat ens en adonarem de la quantitat d’ aigua que podem arribar a necessitar per poder-les mantindre hidratades, en cas contrari podríem trencar-les tant sols aixafant-les.

· QUAN REGAR:

El moment de regar depèn de diferents factors que influeixen directament sobre l’ establiment de la gespa.

• Humitat ambiental- o temperatura segons estacions, a més temperatura més necessitat.

• Densitat de sembra la gespa – Quan més densa més necessitat.

• Altura de la gespa- Com més baix més s´aixugarà per l´impacte solar.

• Textura de la terra- El terra argilenc aguanta l´humitat, el terra solt s´aixuga abans.

• Exposició solar- Segons tinguin ombres o estiguin al bat del sol.

A part d´aquestes n´existeixen més com podríem ser: la finalitat de la gespa, la varietat sembrada, i un llarg etc. però per simplificar diríem que entre reg i reg, s´ha d´aixugar el terra. I evitarem entollar el terra i també deixar-lo eixugar massa.

La manera més fàcil per no confondre´ns al programar el reg es l´observació de la gespa:

• -Verd intens i tendre -  La parcel·la està en unes òptimes condicions.

• -Verd pàl·lid i tendre -  La parcel·la està massa regada.

• -Verd apagat i no tendre -  La parcel·la està deficientment regada.

- TRUC: agafarem un tornavís gran i el clavem al terra, segons la dificultat que tinguem al clavar-lo, sabrem si està més o menys regat:

-Penetra fàcilment - Massa humitat.

-Penetra normal - Bona humitat.

-Costa clavar-lo - Massa sec.

COM REGAR- Per petita que sigui la superfície, sempre haurem d´utilitzar reg per aspersor; a poder ser automatitzat.

Existeixen diversitat de tipus i models, però el millor en eficàcia segons les dimensions de la parcel·la són: Els difusors i les turbines que poden ser de diferents models i marques, així com de diferents cabdals.

No hem de triar mai ni el model més car, ni el més barat, sinó sempre el més pràctic.

En aquest apartat no m´agradaria estendrem massa degut a que qualsevol casa comercial, a canvi de la compra del material ens farà el disseny, i un assessorament en condicions, i si el jardí ens el dissenya un jardiner, ell mateix s´encarregarà de tots els passos necessaris.

Si més endavant segons les peticions del públic ho desitgeu, procuraria ampliar el tema.

QUANT REGAR: Com hem dit abans, depèn molt de les condicions climatològiques i també de l’ estructura y textura del terra, drenatge, evaporació, exposició solar,...etc.

Hem de tenir en compte que una gespa mai s’ha d´entollar, i mitjançant el truc del tornavís, o per el control òptic no hem de tenir problemes.

A mesura que va allargant-se el dia i les temperatures van augmentant haurem d´augmentar el temps de reg:

• Procurarem regar de cara al tard per hidratar la planta de la transpiració i calor diürnes.

• Mai deixarem el terra entollat.

• Si les temperatures nocturnes en ple estiu són molt altes farem un altre reg al matí més curt per ajudar a la planta a passar el dia.

• Per evitar la proliferació de fongs, no deixarem la planta humida durant la nit, ni el terra entollat durant el dia.

• Evitarem en altes temperatures regar, per evitar el calentament del terra i també deixar la planta molla durant hores de sol, per evitar l´efecte lupa i així evitar la proliferació de fongs.

La temperatura ideal per el desenvolupament de les plantes esta voltant a 18--22ºC, quan el gràfic es dispara molt més amunt, o molt per sota es produeix una parada o aletargament (hivernal o estival) que farà que els treballs a realitzar sobre la gespa hagin de ser diferents, i adequats a les necessitats pròpies segons temperatura i hores d´il.luminació solar, havent de regar més o menys, essent la quantitat d´aigua directament proporcional a la quantitat d´adobs necessària, i que degut a les aportacions d´adobs d´alliberament lent amb duració de sis mesos la planta per si mateixa s´el subministrarà.

tot i l´herba els difusors reguen be

una bona cobertura de reg és primordial per la gespa

MALALTIES FÚNGIQUES

MALATIES FÚNGIQUES

Per la problemàtica en la seva visualització i reconeixement, en cada enunciat anirem desxifrant les seves característiques, per poder catalogar-les i saber de quin mal patim. Que a diferència de l’apartat anterior d’insectes i males herbes no era necessari degut a la seva fàcil visualització.

A.   Malalties principals-

Poden ésser greus i mermar la gespa òptica i materialment:

Cremades a rodones.

Taques de fusariosis freda.

Fusariosis estiuenca.

Taques d’Helminthosporium.

Fil roig.

Taques pardes.

Podridura gris de la neu.

Podridura de les llavors.

B.   Malalties secundàries-

En atacs greus també poden mermar la gespa, però podem conviure amb elles o erradicar-les en qualsevol moment.

Oidi o Powdery mildiew.

Rovell o Rust.

Carbó vegetal estriat o strip smut.

.Altres.

CREMADES A RODONES

Pot arribar a ser greu en condicions favorables

· Agent –

Sclerotinia homoecarpa.

· Símptomes-

Les taques sobre la gespa són petites i d´aproximadament entre 2 i 5 mm. de diàmetre podent-se reunir en grans superfícies i deteriorar-les.

Les fulles presenten per la meitat aproximadament un assecament circular en forma d´anells, quedant-se la resta de la fulla, tant superior com inferior de la part afectada, completament sana.

Per la matinada quan encara les fulles son plenes d´humitat és quan es mostra més activa, podem visualitzar un micel-li blanquinós com un tros de cotó blanc a la punta de les fulles que amb la sortida del sol desapareix.

La malaltia progressa i és va escampant a partir d´un focus central i progressa mitjançant el pas de maquinària, persones, animals i per el reg. d´espersió.

· Condicions favorables-

Progressa a partir de 18ºC però resulta greu, dels 22ºC fins als 32ºC, que és quan realment denota la seva gravetat.

Per el seu desenvolupament necessita un elevat grau d’humitat i quan les condicions no li són totalment favorables sobreviu sobre les restes vegetals.

TAQUES DE FUSARIOSIS FREDA.

(Fusarium patch o pink snow mold).

Apareix per primavera, però també a la tardor, després de temporades de fred, quan els seus danys són visibles a la malaltia ja ha causat estralls, que moltes vegades ja es produeixen sota la capa de neu.

· Agent-

Fusarium nivale.

· Símptomes-

Són taques irregulars, i les gramínies atacades agafen color grogós pàl·lid.

Les taques tenen entre 5 a 30 mm. de diàmetre. A mesura que progressa la malaltia les fulles es tornen d´un color blanc-grisos, derivant cap a un rosa descolorit.

· Condicions favorables-

Climes freds i humits, que fa que la malaltia apareixi en primavera al fondre’s la neu, o la tardor. Sòl humit amb temperatures entre 3 a 15ºC.

FUSARIOSIS ESTIVAL

(Fusariosis blicht degudes a fusarium roseum).

Són malalties molt freqüents i de desenvolupament molt ràpid ( entre dos i tres dies), i que són difícils de controlar.

· Agent-

Fusarium roseum, Fusarium trinicetum.

· Símptomes-

Els primers símptomes es confonen amb un marximent, però les parts atacades agafen un color marró-lilós, i disminueix el creixement de la vegetació. La part afectada s´esgrogueix i mort ràpidament quedant algunes vegades el centre de la zona una rodona verda. Si no fem un tractament, les superfícies atacades s´estenen ràpidament. Les taques arriben fins a 30 a 90 cm.

· Condicions favorables-

A diferència de les anteriors prolifera a altes temperatures diürnes entre 25 a 35ºC i nocturnes voltant els 20ºC. Quan aquestes temperatures es mantenen durant alguns dies, la malaltia prolifera molt de presa. Aquests fusariums apareixen normalment sobre un terra sec i fèrtil, també quan existeixen quantitats de restes de sega sobre la gespa formant un filtre, on hivernaran.

TAQUES D´HELMINTHOSPORIUM ( o Leaf spot)

Es bastant difícil determinar la presencia d´aquesta malaltia, ja que abraça tots els danys produïts per Helminthosporium i que són alguns, provocant taques sobre les fulles ( Leaf spot), mal de coll ( melting out) i pansiment de les fulles ( feading out)

· Agent-

Helminthosporium, sp

· Símptomes-

Quan està en l’estat de taca a la fulla, els símptomes són com si es tractes d´una cremada de cigarret circular marró-lilós amb el centre més clar. A mesura que va avançant la temporada, la malaltia es desenvolupa sobre el coll i les tiges de les mates, arribant al pansiment total de la planta.

· Condicions favorables-

Els primers símptomes generalment apareixen per primavera al començament de la brotació, combinant el temps fresc amb humitats elevades, i a mesura que va pujant la temperatura, la malaltia s’estén per tiges i arrels.

FIL ROIG (Red Thread)

Aquesta malaltia no està molt estesa, però és fàcil de visualitzar per lo que el seu control no ha d’ésser difícil.

· Agent-

Corticium fucíforme.

· Símptomes-

L’infecció comença sota l’aparença de taques, que van fent-se grans ràpidament tornant-se les fulles marrons i assecant-se. Durant les èpoques humides s’aprecia una secreció gelatinosa de color rosat sobre les fulles i quan acaba el cicle, un fil reuneix varies fulles atacades, per la que és fàcilment localitzable i per lo que se li dona el nom a la malaltia. Els mitjans de propagació són : pels efectes del vent, les eines de treball i tant sols aixafant lo van estenent-se fragments de fils que aniran infectant d’altres plantes.

· Condicions favorables-

Temperatures entre 18 a 20ºC i llargs períodes d’humitat.

TAQUES PARDES (Brown patch)

Les taques són de grans dimensions pel que hem de pendre les mesures oportunes.

· Agent-

Rhizoctonia solani.

· Símptomes-

Taques circulars sobre la gespa i envoltades per un anell més fosc. Aquest anell més fosc està produït per la presencia del miceli gris-negrós sobre les gramínies afectades, voltant la taca. Són visibles sobretot pel matí quan encara hi ha humitat sobre la planta, degut a que el miceli desapareix amb el calor.

Les fulles atacades agafen primer un color verd-lilós i després marronós amb els voltants de les fulles arrugat com si s’haguessin cremat amb flama. Les dimensions de les taques van des de centímetres fins a metres quadrats segons el nivell d´infecció.

·Condicions favorables-

El fong es desenvolupa a partir de 18ºC essent el seu màxim d’activitat quan volta entre 25 i 30ºC diürns, combinats amb temperatura nocturna elevada i un grau elevat d’humitat.

PODRIDURA GRIS DE LA NEU (Grey snow mold).

Malaltia que es desenvolupa per sota de la capa de neu i que apareix quan aquesta s’ha fos.

· Agent-

Typhula incarnata i Typhula ishikarensis.

· Símptomes-

Al començar apareixen taques irregularment repartides per la gespa semblades a un filtre gris-blavós de dimensions entre 2 a 20cm.de diàmetre. Després les superfícies van augmentant de tamany tornant-se les vores de les taques d’un color gris-blavós més fosc. Si la malaltia va progressant les taques podem arribar a ajuntar-se fent una zona molt gran.

· Condicions favorables-

Tapades amb una capa de neu, alta humitat en el terra, temperatura entre 2ºC a 7ºC, dies curts i sobretot quan es fon la neu, aquestes malalties progressen molt ràpidament si el terra dura uns dies gelat.

PODRIDURA DE LES LLAVORS ( Pythium o pythium blight).

· Agent-

Pythium sp.

· Símptomes-

Aquesta malaltia apareix formant taques irregulars de 1 a 10 cm., de color marró-greixós i després tornant-se rodones senceres que s’assequen. Durant el matí abans de sortir el sol podrem observar el miceli blavós a les cantonades de les taques.

· Condicions favorables-

Temperatures diürnes superiors als 30 a 35ºC i temperatures nocturnes superiors a 20ºC amb un alt nivell d’humitat.

OIDI O CENDROSA (`Powdery mildiew).

· Agent-

Erysiphe graminis.

· Símptomes-

Capa de fieltro de color blanc-grisos sobre la superfície de les fulles i que en condicions favorables podem estendre’s a la totalitat de fulles i plantes.

· Condicions favorables-

L’ombra barrejada amb temperatures mitjanes de 18ºC i un alt grau d’humitat.

· Lluita-

La lluita contra aquesta malaltia es basa més aviat en contrarestar els efectes que perjudiquen a la planta com pot ésser; millorar l’aireació del terra, proporcionar més claror a la gespa i rebaixar el nivell d’humitat.

ROVELL (Rust) -

· Agent-

Puccinia sp.

· Símptomes-

Esgrogissament de les fulles de d’alt cap a baix, orientades en línies i que després van apareixen unes branquetes de color taronja.

· Condicions favorables-

Dos o tres dies seguits nuvolats, amb temperatures voltant entre 20 a 22ºC amb una elevada humitat ambiental i seguida de dies assolellats. Els atacs més forts sorgeixen a finals d’estiu.

· Lluita-

És molt difícil exterminar aquesta malaltia, però manteniment una bona política d’adobat, difícilment apareixerà ( acostuma a sortir en parcel·les pobres en nitrogen).

ALTRES MALALTIES.

• Carbó foliar estriat-

( strip smut)- degut a Ustilago striíformis.

• Antracnosis-

CARÈNCIES

• Carències nutricionals en gespa i simptomatologia.

El concepte de carència és el resultat de la falta d´un element químic important per la planta. Quan la planta reflexa el símptoma pot ésser ocasionat per dues circumstàncies:

• Falta de l´element en el terra, ja sigui de l´element en si o per culpa de l´estat en que aquest és troba formulat, per lo que encara que existeixi en el terra no els assimilable per la planta.

• Bloqueig de l´element ,per culpa de l’excés o deficiència d’altres i mitjançant reaccions químiques, fa que resti bloquejat en el terra en petites o grans quantitats, però no disponibles en la forma adequada per la planta.

En el següent quadre podrem comparar la simptomatologia de les diferents carències o problemes segons el seu reflexe en la fulla.

A – FITOTOXICITAT –

Produïda per la aplicació incorrecta d´algún producte fitosanitari o be d´un mal adobat.

B – FONGS –

Malaltia fúngica produïda per una mala política d´adobat, o de reg.

C – SEQUERA –

La gespa esta poc regada

D -CARENCIA DE MAGNESI —

Falta de magnesi real o assimilable.

E – CARENCIA DE NITROGEN –

Falta de nitrogen real o assimilable

F – CARENCIA DE POTASSA –

Falta de potassa real o assimilable.

G – FULLA NORMAL –

Aspecte normal de la fulla.

Totes les simptomatologies són semblants, però cal esbrinar si realment fem quelcom malament per saber quin és el seu origen.

• Solucions a les carències:

• Ja sigui per bloqueig o per deficiència, sempre podrem corregir els símptomes de carències, els desglossarem en tres apartats

• Anàlisis del terra i valoració de pH per determinar les causes.

• Aportacions via foliar del producte en si, un cop identificada la carència.

• Incorporació al terra de quelats de ferro i magnesi que a part de contrarestar les clorosis, serveixen per despendre la calç acumulada a les arrels, i aconseguir que aquestes estiguin més preparades per poder assimilar els diferents nutrients existents en el terra.

En el quadre següent veurem solucions per identificar carències i també les causes principals del bloqueig de macroelements

Carència	Símbol	Identificació	Efectes	Tractament
Nitrogen	N	Verd pàl·lid general	Tiges dèbils i poc creixement	Adobs nitrogenats
Fòsfor	P	To rogenc, fosc i tornant-se bronzejat	Creixement lent	Adobs fosfatats
Potassa	K	Amarronament dels costats de les fulles eixugant-se de la punta	Desenvolupament lent	Adobs a base de superfosfat de cal
Calci	Ca	Esgrogissament de les fulles restant el nervi verd	La fulla acaba arrugada i seca. Desenvolupament irregular	Adobs a base de superfosfat de cal
Sofre	S	Aspecte pàl·lid de la gespa	Brotacions pobres	Sofre, adobs a base de sulfats (amònic, potàsic…)
Ferro i Magnesi	Fe Mg	Esgrogissament de les fulles i en casos greus pèrdua d’aquestes	Creixement gairebé normal, però amb les fulles joves grogues	Tractaments amb quelats de ferro i magnesi

SEMBRAR

SEMBRA DE LA GESPA 

Un cop escollida la varietat de llavors a utilitzar per la sembra condicionarem el terra i el prepararem per la sembra ( establir prèviament drenatges):

• Primer mitjançant un rotovator aplicat a un tractor o motoaixada remourem la terra a una profunditat de 30cm com a mínim, passant diferents cops fins deixar la terra com "farina".

• Traurem les totxanes, pedres i terrossos fins deixar la terra lliure de gramulls.

• Incorporarem una capa superficial de mantell o adob orgànic ( fem, palla,...) i els barrejarem amb la terra per esponjar-la per fer una bona base d´implantació, mitjançant una motoaixada.

• Mitjançant el rampill anivellarem el terra deixant-lo més o menys pla.

• Establirem el sistema de reg. automatitzat o manual, però sempre pensant en que és una de les feines més importants de la futura gespa, procurant sempre el cobriment total de la parcel·la, sense que restin zones irregulars o fluixes en reg.(veurem l´apartat de reg.) i també establirem en aquest moment el drenatge si cal.

• Anirem regant la zona diàriament, durant uns quinze dies per provocar la germinació de les llavors de les herbes existents al terra.

• Un cop germinades les "males herbes" farem una aplicació d´herbicida total de post-emergència no residual, repetint el tractament al cap de set dies, sense deixar de regar.

• Una vegada net de "males herbes" (teòricament i gairebé pràcticament). Farem una altra passada de rotovator encara que més superficial, intentant no trencar el sistema de reg.

• Rampillarem la zona deixant-la perfectament anivellada sense clots ni bonys, ja preparada per sembrar.

• Partirem la quantitat de llavors preparada per la sembra ( aproximadament 1kg per entre 25 a 40m2, segons varietats) i la escamparem per la parcel·la, i tornarem a rampillar per enterrar la llavor entre 1 a 2 mm. Després tornarem a escampar l´altra meitat de llavors però en sentit perpendicular a l´anterior.

• Farem una aportació superficial de terra vegetal ( terra negra ) o arena, per cobrir la llavor, i per evitar l´encrostament de la terra, i així facilitar la germinació.

• Compactarem la terra, mitjançant el pas d´una curra o rodet ( si no en tenim també ens serveix un tub de formigó o una bombona de butà,...) per fixar la llavor al terra i acabar d´enterrar-la.

• Començarem a regar ja que la sembra està feta.

Haurem de regar de manera que no s´entolli l´aigua i que entre reg i reg no s´aixugi la capa superficial del terra ( regant tants cops com calgui diàriament) fins que les llavors hagin germinat ( entre una i dues setmanes segons temperatura).

• Un cop germinades les llavors reduirem els recs aproximadament a la meitat, sense fer-li patir set i després del primer tall (quan l´herba tingui prop de 10cm d´alçada la tallarem a la meitat, procurant que no s´ens tombi l´herba, jove) regarem tan sols quan calgui segons diferents agents; de temperatura i humitat, que veurem en l´apartat de reg.  

• Si apareix alguna zona esclarida o pelada la ressembrarem. Rascant i removent el terra incorporem les llavors a la zona, tapant-les amb terra vegetal i aplanant-ho després.

• La zona esgespada està establerta i encara que hagin sigut molts els passos, algun cop ens saltarem un pas i realment l´èxit no serà el mateix.

Una gespa ben feta des d´un començament pot durar més de 20 anys " Fent-ho bé".

RECEBAR

    RECEBAR

És la tècnica per restaurar el terreny i millorar la gespa quan aquesta ja està establerta, per eliminar petits bonys i clots.

-Com recebar-

El sistema per fer un bon recebat és seguint els diferents passos:

Tallar la gespa lo més curta possible, evitant rascar el terra.

Netejar la superfície de restes d’herba seca,(si cal, fer una escarificada) recollint totes les restes de gespa tallada.

Escampar a munts la barreja per recebar la parcel·la.

Amb l’esquema del rampill anem estenent-la uniformement amb un gruix entre 0’5 i 1’5 cm., incrementant el gruix en les zones enfonsades, procurant que quedi el més pla possible i que la barreja vagui introduint-se per entre la gespa fins arribar fins el terra.

Realitzarem una passada de rodet per fixar la barreja a ras de terra.

Incorporarem un reg dèbil, per evitar l’aixugament per capilaritat

Barreja-

La millor seria, a parts iguals arena fina rentada de granulometria molt baixa amb terra vegetal(mantell, turba,...)

Quan recebar-

La millor època és per primavera a la sortida dels freds hivernals i sobre tot si aquests han sigut rigorosos, potenciarem la rebrotació de la gespa. Si la gespa està recent ressembrada podem recebar al cap d’uns dos mesos de la seva implantació.

Quant recebar-

La quantitat de barreja és la dita abans d’entre 0’5 fins1’5cm, segons el volum dels bonys i clots existents per poder aixafar descalços i notar-ho pla.

També podem aprofitar la mateixa operació per efectuar una ressembra, si la gespa està molt clara o bé existeixen zones mortes.

LA GESPA

GESPA

Definició:

Es la coberta tapitzant formada per diferents tipus de gramínies, lleguminoses o barreges d´aquestes i que la seva funció es la del cobriment del terra i la formació d´una catifa d´herbes.

Més del 80% dels jardins particulars i municipals estan constituïts per gespa. Aquest com a requisit primordial és el de imitar un típic prat, en el qual no han d´existir entrebancs d´arbres i plantes que equivoquin la idea general del seu fi, agrupant les diferents zones d´arbres i parterres per poder aconseguir un conjunt final harmònic i agradable a la vista.

-Normes per fer lluir la gespa:

No omplir la zona amb camins que no condueixen enlloc, ni posar obstacles òptics que ens impedeixin veure la totalitat de la zona.

No col·locar arbusts aleatòriament dins la zona engespada, millor guardar-los per els agrupaments o pels parterres.

Els grups florals també convé posar-los al fons de la parcel·la per guanyar en profunditat o bé en parcel·les d´una monocromia molt marcada podem col·locar-los en llocs estratègics, però sempre respectant l´uniformitat agrupada del total del context.

-Classes de gespa.

Totes les gespes tenen com a finalitat la cobertura del terra, com una catifa òpticament verda però segons la seva ubicació haurem de tenir en compte diferents polítiques d´establiment i de manteniment, així com l´elecció de diferents varietats gespitoses.  

Superfícies per finalitat ornamental ( parcs privats i públics, jardins...)

Superfícies per pràctica d´esports (camps de futbol, golf, rugbi...)

-Característiques de les varietats de gespa.

Al comprar una llavor de gespa sempre tindrem en compte les seves característiques, per poder adequar la sembra a les exigències climatològiques, situació geogràfica, i també a les diferents polítiques de manteniment, segons l´us que volem fer-ne.

,

Barreges de gespa segons necessitats-

En el comerç trobarem molta diversitat de barreges en percentatges diferents, això ens farà dubtar molt. Potser realment els percentatges variaran una mica del exemple que posarem en el quadre següent, però almenys tindrem una idea de per on van els trets.

Aquestes relacions son aproximades de gespes que podem trobar en el comerç, però si les numeracions no coincideixen exactament amb la que nosaltres volem sembrar, si més no, tindrem una guia aproximada de les que si que no hem de sembrar.

Les relacions qualitat-preu sempre van relacionades amb la varietat de la llavor barrejada i també del procés de selecció, així com en la comercialització i emmagatzematge.

Això ens facilitarà la feina, degut a que la gespa molt barata no pot complir tots els requisits que nosaltres li exigim, i això tant sols ho notarem al cap de l´any, o dels anys posteriors, amb l´evolució que ens farà la gespa, i la seva resistència als entrebancs patològics, d´establiment, o be de la capacitat d´adaptació a les exigències del terreny, o de nosaltres mateixos.

Alguns exemples són:

OMBRA
Festuca rubra	80%
Lolium Perenne	15%
Poa Pratensis	5%
Festuca Arrundinacea	95%
Poa Pratensis	5%
Lolium Perenne	35%
Festuca Rubra	30%
Poa Pratensis	35%
Festuca Rubra	40%
Festuca Ovina	30%
Poa Trivialis	30%

CAMP DE TENNIS
Festuca Ovina Trichophyllla	45%
Festuca rubra Conmutata	45%
Agrostis Capillaris	10%
Agrostis Capillaris	100%

CAMP DE FUTBOL
Lolium Perenne	20%
Festuca Arrundinacea	40%
Poa Pratensis	40%
Festuca Arrundinacea	50%
Poa Pratensis	40%
Lolium Perenne	10%
Lolium Perenne	30%
Poa Pratensis	45%
Festuca Ovina	25%
Lolium Perenne	40%
Festuca Rubra Conmutata	30%
Poa Pratensis	25%
Agrostis Stolonifera	5%
Lolium Perenne	30%
Festuca Arrundinacea	35%
Fesuca Rubra conmutata	20%
Poa Pratensis	15%

GESPA ORNAMENTAL
Festuca Rubra Commutata	35%
Festuca Rubra Rubra	15%
Lolium Perenne	30%
Poa Pratensis	15%
Agrostis Stolonifera	5%
Festuca Rubra Commutata	30%
Festuca Rubra Rubra	20%
Festuca Rubra Trichophylla	20%
Poa Pretensis	15%
Agrostis Stolonifera	15%
Poa Pratensis	30%
Festuca rubra Commutata	25%
Festuca rubra Rubra	25%
Agrostis Stolonifera	20%
Poa Pratensis	40%
Festuca Rubra Trychophylla	30%
Festuca Rubra Commutata	30%
Festuca Rubra Commutata	30%
Festuca Triychopylla	30%
Festuca Rubra Rubra	30%
Agrostis Capillaris	10%
Festuca Rubra Commutata	40%
Festuca Rubra Trychopylla	40%
Lolium Perenne	20%
Festuca Rubra Commutata	30%
Festuca Rubra Trychophylla	30%
Festuca Ovina	30%
Agrostis Capillaris	10%

	GESPA RECREATIVA
	Lolium Perenne	40%
	Festuca Rubra Rubra	30%
	Poa Pratensis	20%
		10%
	Lolium Perenne	25%
	Festuca Rubra Trichophylla	25%
	Poa Pratensis	30%
	Festuca Ovina	15%
	Agrostis Tennuis	5%
	Agrostis Stolonifera	20%
	Festuca Rubra Trichophilla	30%
	Festuca Rubra Commutata	20%
	Poa Pratensis	30%
	Lolium Perenne	25%
	Festuca Rubra Trichophylla	35%
	Festuca Rubra Commutata	15%
	Poa Pratensis	25%
	Lolim Perenne	25%
	Poa Pratensis	35%
	Festuca Arundinacea	40%
	Lolium Perenne	10%
	Festuca Arundinacea	50%
	Cynodon Dactylon	40%

ÀREES VERDES DE GRAN EXTENSIÓ
I CONTENCIÓ DEL TERRENY
Festuca Arundinacea	70%
Lolium Perenne	20%
Poa Pratensis	10%
Festuca Arundinacea	30%
Lolium Perenne	30%
Festuca Rubra Rubra	20%
Festuca Rubra Commutata	20%
Lolium Perenne	20%
Festuca Rubra Rubra	20%
Festuca Rubra Commutata	20%
Festuca Arundinacea	20%
Festuca Ovina	20%
(Per la contenció de terrenys )
Cal fer barreges de diferents espècies
incloent les lleguminoses
exemple
Festuca Arundinacea	30%
Festuca Rubra Rubra	15%
Festuca Commutata	10%
Festuca Ovina	10%
Lolium Perenne	25%
Medicago Sativa	5%
Trifolium repens	5%

 Aquestes barreges tant sols han de servir com a títol informatiu, ja que cada cop surten noves varietats, i diferents tipus de percentatges.

Alçades de la tallada de la gespa-

No totes les varietats de gespa tenen les mateixes exigències, ni tampoc tenen la capacitat de suportar les diferents agressions que puguem produir al realitzar el manteniment.

Desprès d´una sèrie d´experimentacions les cases comercials més serioses, en el seu envàs ja inclouen una sèrie de dades en les quals especifiquen les característiques de sembra i manteniment més adequades.

-Influència del substrat en l´establiment de la gespa.

Totes les terres no són iguals i el que sempre haurem de tenir clar, és l´establiment d´un bon drenatge (mirar apartat drenatge), millorar la textura de la terra base (veure apartat de sòl) amb aportacions d´adobs orgànics per crear un bon fonament, per l´establiment definitiu de les cobertes de la gespa.(Veure apartat de substrats).