PODA D´ARBRES

Saber podar no és gens difícil, tant sols cal aprendre a perdre la por a utilitzar les tisores.

Amb quatre nocions bàsiques mitjançant els ensenyaments d´un professional, haurem fet el primer pas, i llavors tant sols caldrà posar-nos a fer la feina.


Totes les operacions de poda són diferents, depenent de la finalitat que volguem lograr.




En les fotos següents veiem la formació de diferents maneres de podar segons els seus autors, comentant una mica la seva actuació.


Creant una zona d´ombra utilitzant la tisora, o ajudant-mos de cordes per orientar les branques, un cop orientades aquestes, caldrà tallar les cordes.

     poda d´orientació utilitzant cordes    

                               

Des d´un altre costat

Poda per fer ombra

podar per fer ombra

Si plantem arbres de creixement adequat per la zona, les podes sempre seran més lleugeres i no ens caldrà recórrer a fer desastres.

Arbre equillibrat

arbre ben plantat

arbre en carrer

arbres equilibrats per fe zona d´ombra

També i ha d´altres maneres de podar segons les característiques del mateix arbre, així com la seva manera de vegetar.

En aquest cas són varietats "péndula", sempre seguirem els esquemes apropiats per gaudir d´un arbre amb la poda adequada per respectar la seva forma natural.

arbres pèndula

arbres ben podats

Poda de rebaix, efectuada per mantenir la capçada original de la planta, treguent-li volum, sense distorsionar l´efecte òptic i deixant-li ocupar el seu espai vital.

Forma de vaslliure

poda de rebaix

poda d´aclariment

Poda de neteja en xitalpa

arbre ben podat i equilibrat

Els arbres ni que estiguin en una alineació de carrer i puguin ocupar més espai la seva forma més adequada al seu origen cal respectar-la.

Forma piramidal.

alineació en carrer

un altre exemple de poda

arbre adult ben format

poda en aparcaments

poda en alineació de carrer

Poda contundent produida per la falta de previsió en el moment de la plantació, implantant uns arbres de port massa gran.

Al pas del temps tot això es reflecteix en despeses de tot tipus, a part del risc que hi ha de malalties i problemes derivats de les tallades.

També es produeix atacs de pugons degut al creixement anual desmesurat que fa la mateixa planta.

arbres plantats massa espesos

Arbres massa grans per ser plantats en una jardinera

 arbres plantats sense previsió de futur

alineació de carrer amb arbres de gran port

Molts cops la nostra manera de veure la poda, ens fa optar per fer no sé el què, prova d´això aquestes següents fotografies.

arbre amb poda extranya

arbres pentinats, més que podats

poda de lligada, "suposo"

poda sense patró

Altres cops potser hem perdut les tisores i el xerrac, però trobem la motoserra.

Tal i com he dit abans tant sols ens pot portar problemes, a part de reduir molt la vida de l´arbre.

poda dràstica

poda molt  forta

arbre sense forma, val més mirar les figueres del darrera

podes contundents

poda per rejuvenir amb tots els contres que suposa

un altre exemple

Molts cops fins i tot aquestes podes, que realment fan mal d´ulls, estan realitzades per "professionals".

Els primers anys de la vida d´un arbre és l´apoca més apropiada per fer la formació, desprès tot esta relacionat amb problemes.

un cop feta la poda de formació dels tres primers anys, si volem canviar de podador cal preguntar-li com ho farà, i si seguirà uns patrons establerts.

molts cops per estalviar-nos diners acabem fent aberracions que a la llarga , no tant llarga ho pagarem amb  la vida de la planta, i els problemes derivats .

arbre del carrer d´un poble

molts cops cal agrair que les plantes no parlin

sense comentaris

ni comentaris ni cap mena de respecte

bufffff.....!, suposo que per fer la feina varen tenir de pagar

jardins municipals

poda d´aplanament

Algunes plantes són adequades per practicar unes podes ornamentals, en les quals agafen una forma diferent.

poda d´enrodoniment

Molts cops recurrim a la tisora sense saber ni per on començar, de fet quan la planta comença a fullar per sort, ja no veurem la poda.

poda sense forma

poda d´una arcada

poda forta

REGAR

REGAR

Si tenim en compte que una gespa ben tupida pot arribar a tenir fins a 10.000 plantes per metre quadrat ens en adonarem de la quantitat d’ aigua que podem arribar a necessitar per poder-les mantindre hidratades, en cas contrari podríem trencar-les tant sols aixafant-les.

· QUAN REGAR:

El moment de regar depèn de diferents factors que influeixen directament sobre l’ establiment de la gespa.

• Humitat ambiental- o temperatura segons estacions, a més temperatura més necessitat.

• Densitat de sembra la gespa – Quan més densa més necessitat.

• Altura de la gespa- Com més baix més s´aixugarà per l´impacte solar.

• Textura de la terra- El terra argilenc aguanta l´humitat, el terra solt s´aixuga abans.

• Exposició solar- Segons tinguin ombres o estiguin al bat del sol.

A part d´aquestes n´existeixen més com podríem ser: la finalitat de la gespa, la varietat sembrada, i un llarg etc. però per simplificar diríem que entre reg i reg, s´ha d´aixugar el terra. I evitarem entollar el terra i també deixar-lo eixugar massa.

La manera més fàcil per no confondre´ns al programar el reg es l´observació de la gespa:

• -Verd intens i tendre -  La parcel·la està en unes òptimes condicions.

• -Verd pàl·lid i tendre -  La parcel·la està massa regada.

• -Verd apagat i no tendre -  La parcel·la està deficientment regada.

- TRUC: agafarem un tornavís gran i el clavem al terra, segons la dificultat que tinguem al clavar-lo, sabrem si està més o menys regat:

-Penetra fàcilment - Massa humitat.

-Penetra normal - Bona humitat.

-Costa clavar-lo - Massa sec.

COM REGAR- Per petita que sigui la superfície, sempre haurem d´utilitzar reg per aspersor; a poder ser automatitzat.

Existeixen diversitat de tipus i models, però el millor en eficàcia segons les dimensions de la parcel·la són: Els difusors i les turbines que poden ser de diferents models i marques, així com de diferents cabdals.

No hem de triar mai ni el model més car, ni el més barat, sinó sempre el més pràctic.

En aquest apartat no m´agradaria estendrem massa degut a que qualsevol casa comercial, a canvi de la compra del material ens farà el disseny, i un assessorament en condicions, i si el jardí ens el dissenya un jardiner, ell mateix s´encarregarà de tots els passos necessaris.

Si més endavant segons les peticions del públic ho desitgeu, procuraria ampliar el tema.

QUANT REGAR: Com hem dit abans, depèn molt de les condicions climatològiques i també de l’ estructura y textura del terra, drenatge, evaporació, exposició solar,...etc.

Hem de tenir en compte que una gespa mai s’ha d´entollar, i mitjançant el truc del tornavís, o per el control òptic no hem de tenir problemes.

A mesura que va allargant-se el dia i les temperatures van augmentant haurem d´augmentar el temps de reg:

• Procurarem regar de cara al tard per hidratar la planta de la transpiració i calor diürnes.

• Mai deixarem el terra entollat.

• Si les temperatures nocturnes en ple estiu són molt altes farem un altre reg al matí més curt per ajudar a la planta a passar el dia.

• Per evitar la proliferació de fongs, no deixarem la planta humida durant la nit, ni el terra entollat durant el dia.

• Evitarem en altes temperatures regar, per evitar el calentament del terra i també deixar la planta molla durant hores de sol, per evitar l´efecte lupa i així evitar la proliferació de fongs.

La temperatura ideal per el desenvolupament de les plantes esta voltant a 18--22ºC, quan el gràfic es dispara molt més amunt, o molt per sota es produeix una parada o aletargament (hivernal o estival) que farà que els treballs a realitzar sobre la gespa hagin de ser diferents, i adequats a les necessitats pròpies segons temperatura i hores d´il.luminació solar, havent de regar més o menys, essent la quantitat d´aigua directament proporcional a la quantitat d´adobs necessària, i que degut a les aportacions d´adobs d´alliberament lent amb duració de sis mesos la planta per si mateixa s´el subministrarà.

tot i l´herba els difusors reguen be

una bona cobertura de reg és primordial per la gespa

MALALTIES FÚNGIQUES

MALATIES FÚNGIQUES

Per la problemàtica en la seva visualització i reconeixement, en cada enunciat anirem desxifrant les seves característiques, per poder catalogar-les i saber de quin mal patim. Que a diferència de l’apartat anterior d’insectes i males herbes no era necessari degut a la seva fàcil visualització.

A.   Malalties principals-

Poden ésser greus i mermar la gespa òptica i materialment:

Cremades a rodones.

Taques de fusariosis freda.

Fusariosis estiuenca.

Taques d’Helminthosporium.

Fil roig.

Taques pardes.

Podridura gris de la neu.

Podridura de les llavors.

B.   Malalties secundàries-

En atacs greus també poden mermar la gespa, però podem conviure amb elles o erradicar-les en qualsevol moment.

Oidi o Powdery mildiew.

Rovell o Rust.

Carbó vegetal estriat o strip smut.

.Altres.

CREMADES A RODONES

Pot arribar a ser greu en condicions favorables

· Agent –

Sclerotinia homoecarpa.

· Símptomes-

Les taques sobre la gespa són petites i d´aproximadament entre 2 i 5 mm. de diàmetre podent-se reunir en grans superfícies i deteriorar-les.

Les fulles presenten per la meitat aproximadament un assecament circular en forma d´anells, quedant-se la resta de la fulla, tant superior com inferior de la part afectada, completament sana.

Per la matinada quan encara les fulles son plenes d´humitat és quan es mostra més activa, podem visualitzar un micel-li blanquinós com un tros de cotó blanc a la punta de les fulles que amb la sortida del sol desapareix.

La malaltia progressa i és va escampant a partir d´un focus central i progressa mitjançant el pas de maquinària, persones, animals i per el reg. d´espersió.

· Condicions favorables-

Progressa a partir de 18ºC però resulta greu, dels 22ºC fins als 32ºC, que és quan realment denota la seva gravetat.

Per el seu desenvolupament necessita un elevat grau d’humitat i quan les condicions no li són totalment favorables sobreviu sobre les restes vegetals.

TAQUES DE FUSARIOSIS FREDA.

(Fusarium patch o pink snow mold).

Apareix per primavera, però també a la tardor, després de temporades de fred, quan els seus danys són visibles a la malaltia ja ha causat estralls, que moltes vegades ja es produeixen sota la capa de neu.

· Agent-

Fusarium nivale.

· Símptomes-

Són taques irregulars, i les gramínies atacades agafen color grogós pàl·lid.

Les taques tenen entre 5 a 30 mm. de diàmetre. A mesura que progressa la malaltia les fulles es tornen d´un color blanc-grisos, derivant cap a un rosa descolorit.

· Condicions favorables-

Climes freds i humits, que fa que la malaltia apareixi en primavera al fondre’s la neu, o la tardor. Sòl humit amb temperatures entre 3 a 15ºC.

FUSARIOSIS ESTIVAL

(Fusariosis blicht degudes a fusarium roseum).

Són malalties molt freqüents i de desenvolupament molt ràpid ( entre dos i tres dies), i que són difícils de controlar.

· Agent-

Fusarium roseum, Fusarium trinicetum.

· Símptomes-

Els primers símptomes es confonen amb un marximent, però les parts atacades agafen un color marró-lilós, i disminueix el creixement de la vegetació. La part afectada s´esgrogueix i mort ràpidament quedant algunes vegades el centre de la zona una rodona verda. Si no fem un tractament, les superfícies atacades s´estenen ràpidament. Les taques arriben fins a 30 a 90 cm.

· Condicions favorables-

A diferència de les anteriors prolifera a altes temperatures diürnes entre 25 a 35ºC i nocturnes voltant els 20ºC. Quan aquestes temperatures es mantenen durant alguns dies, la malaltia prolifera molt de presa. Aquests fusariums apareixen normalment sobre un terra sec i fèrtil, també quan existeixen quantitats de restes de sega sobre la gespa formant un filtre, on hivernaran.

TAQUES D´HELMINTHOSPORIUM ( o Leaf spot)

Es bastant difícil determinar la presencia d´aquesta malaltia, ja que abraça tots els danys produïts per Helminthosporium i que són alguns, provocant taques sobre les fulles ( Leaf spot), mal de coll ( melting out) i pansiment de les fulles ( feading out)

· Agent-

Helminthosporium, sp

· Símptomes-

Quan està en l’estat de taca a la fulla, els símptomes són com si es tractes d´una cremada de cigarret circular marró-lilós amb el centre més clar. A mesura que va avançant la temporada, la malaltia es desenvolupa sobre el coll i les tiges de les mates, arribant al pansiment total de la planta.

· Condicions favorables-

Els primers símptomes generalment apareixen per primavera al començament de la brotació, combinant el temps fresc amb humitats elevades, i a mesura que va pujant la temperatura, la malaltia s’estén per tiges i arrels.

FIL ROIG (Red Thread)

Aquesta malaltia no està molt estesa, però és fàcil de visualitzar per lo que el seu control no ha d’ésser difícil.

· Agent-

Corticium fucíforme.

· Símptomes-

L’infecció comença sota l’aparença de taques, que van fent-se grans ràpidament tornant-se les fulles marrons i assecant-se. Durant les èpoques humides s’aprecia una secreció gelatinosa de color rosat sobre les fulles i quan acaba el cicle, un fil reuneix varies fulles atacades, per la que és fàcilment localitzable i per lo que se li dona el nom a la malaltia. Els mitjans de propagació són : pels efectes del vent, les eines de treball i tant sols aixafant lo van estenent-se fragments de fils que aniran infectant d’altres plantes.

· Condicions favorables-

Temperatures entre 18 a 20ºC i llargs períodes d’humitat.

TAQUES PARDES (Brown patch)

Les taques són de grans dimensions pel que hem de pendre les mesures oportunes.

· Agent-

Rhizoctonia solani.

· Símptomes-

Taques circulars sobre la gespa i envoltades per un anell més fosc. Aquest anell més fosc està produït per la presencia del miceli gris-negrós sobre les gramínies afectades, voltant la taca. Són visibles sobretot pel matí quan encara hi ha humitat sobre la planta, degut a que el miceli desapareix amb el calor.

Les fulles atacades agafen primer un color verd-lilós i després marronós amb els voltants de les fulles arrugat com si s’haguessin cremat amb flama. Les dimensions de les taques van des de centímetres fins a metres quadrats segons el nivell d´infecció.

·Condicions favorables-

El fong es desenvolupa a partir de 18ºC essent el seu màxim d’activitat quan volta entre 25 i 30ºC diürns, combinats amb temperatura nocturna elevada i un grau elevat d’humitat.

PODRIDURA GRIS DE LA NEU (Grey snow mold).

Malaltia que es desenvolupa per sota de la capa de neu i que apareix quan aquesta s’ha fos.

· Agent-

Typhula incarnata i Typhula ishikarensis.

· Símptomes-

Al començar apareixen taques irregularment repartides per la gespa semblades a un filtre gris-blavós de dimensions entre 2 a 20cm.de diàmetre. Després les superfícies van augmentant de tamany tornant-se les vores de les taques d’un color gris-blavós més fosc. Si la malaltia va progressant les taques podem arribar a ajuntar-se fent una zona molt gran.

· Condicions favorables-

Tapades amb una capa de neu, alta humitat en el terra, temperatura entre 2ºC a 7ºC, dies curts i sobretot quan es fon la neu, aquestes malalties progressen molt ràpidament si el terra dura uns dies gelat.

PODRIDURA DE LES LLAVORS ( Pythium o pythium blight).

· Agent-

Pythium sp.

· Símptomes-

Aquesta malaltia apareix formant taques irregulars de 1 a 10 cm., de color marró-greixós i després tornant-se rodones senceres que s’assequen. Durant el matí abans de sortir el sol podrem observar el miceli blavós a les cantonades de les taques.

· Condicions favorables-

Temperatures diürnes superiors als 30 a 35ºC i temperatures nocturnes superiors a 20ºC amb un alt nivell d’humitat.

OIDI O CENDROSA (`Powdery mildiew).

· Agent-

Erysiphe graminis.

· Símptomes-

Capa de fieltro de color blanc-grisos sobre la superfície de les fulles i que en condicions favorables podem estendre’s a la totalitat de fulles i plantes.

· Condicions favorables-

L’ombra barrejada amb temperatures mitjanes de 18ºC i un alt grau d’humitat.

· Lluita-

La lluita contra aquesta malaltia es basa més aviat en contrarestar els efectes que perjudiquen a la planta com pot ésser; millorar l’aireació del terra, proporcionar més claror a la gespa i rebaixar el nivell d’humitat.

ROVELL (Rust) -

· Agent-

Puccinia sp.

· Símptomes-

Esgrogissament de les fulles de d’alt cap a baix, orientades en línies i que després van apareixen unes branquetes de color taronja.

· Condicions favorables-

Dos o tres dies seguits nuvolats, amb temperatures voltant entre 20 a 22ºC amb una elevada humitat ambiental i seguida de dies assolellats. Els atacs més forts sorgeixen a finals d’estiu.

· Lluita-

És molt difícil exterminar aquesta malaltia, però manteniment una bona política d’adobat, difícilment apareixerà ( acostuma a sortir en parcel·les pobres en nitrogen).

ALTRES MALALTIES.

• Carbó foliar estriat-

( strip smut)- degut a Ustilago striíformis.

• Antracnosis-